Els Acúfens són un so que es percep sense la presència d'un estímul auditiu, seria com un “so fantasma”. Els acúfens no són causa de sordesa i la sordesa no és causa d'acúfens, però ambdues entitats van sovint associades, tot i que el pacient de vegades no ho nota.
Els acúfens poden ser molt variables en les seves característiques de freqüència, intensitat i sonoritat, però aquestes característiques no tenen relació amb la seva gravetat.
Poden afectar fins un 10% de la població de forma permanent i de fet pràcticament tothom ha tingut acúfens en algun moment de la seva vida. Però del total de persones que pateixen acúfens persistents, la meitat ho pateixen com un problema i per a un 10% d'ells és un problema greu.
La incidència d'acúfens augmenta amb l'edat i són més freqüents a partir dels 50 anys, tot i que poden aparèixer a qualsevol edat.
Causes dels Acúfens
En el 85% els acúfens són un símptoma d'alguna malaltia otològica com pèrdua auditiva (hipoacúsia), problemes d'orella mitjana o interna (malaltia de Ménière, tumor del nervi acústic). Tanmateix, més del 80% de persones amb pèrdua auditiva tenen algun grau d'acúfens.
Hi ha diversos tipus de malalties implicades en l'origen dels acúfens: de l'orella, genètiques, neurològiques, vasculars, endocrines o d'origen farmacològic, però en més de la meitat dels casos no s'arriba a determinar la causa dels acúfens crònics subjectius.
Totes les malalties del sistema auditiu poden produir-los, des d'un tap de cera fins un tumor. D'altra banda hi ha una gran quantitat de malalties relacionades amb els acúfens, ja sigui com a desencadenants o com agreujants, tals com problemes cervicals, traumatismes cráni-encefàlics, malalties cardio-vasculars, al·lèrgies, alteracions tiroidals, aixi com el consum d'alcohol, tabac o estimulants (cafè, tè, xocolata) o medicaments (per exemple citotec).
Tipus d' Acúfens
Els acúfens poden correspondre a sons molt diferents (grills, aigua, pluja, motors, xispes, xiulets…). Normalment són sensacions de tons purs en freqüències determinades, agudes o greus, pero d'altres vegades són més complexos i consisteixen en una barreja de sons de diferent intensitat.
Des del punt de vista clínic es divideixen en acúfens objectius i subjectius. Els primers són els que poden ser audibles per una altra persona, com els deguts a tumors vasculars de l'orella, però són realment poc freqüents. Són molt més habituals els acúfens subjectius.
Clínica dels Acúfens
Els acúfens crònics subjectius es toleren de forma diferent segons els pacients. Si bé la major part de pacients conviuen amb ells sense problemes, en altres poden desencadenar símptomes obsessius amb afectació del sòn i de la concentració i provocar-lis estrés. En els casos que es toleren pitjor es considera que els acúfens produeixen una afectació dels sistemes límbic i autonòmic del sistema nerviós central.
Segons l'Associació Americana dels Acúfens, aquests són el tercer símptoma més incapacitant que pot tenir un individu després del dolor i els trastorns de l'equilibri.
En més de la meitat de casos els acúfens crònics subjectius afecten ambdues orelles, però en un 35% es localitzen en un sol costat i en la resta ho fan al cap.
Tractament dels Acúfens
Hi ha nombroses i molt variades opcions terapèutiques pels pacients amb acúfens, la qual cosa sol indicar la limitada eficàcia de totes elles.
Entre aquests tractaments podem citar fàrmacs (per via oral, endovenosa o intratimpànica), naturopatia, teràpies naturals, acupuntura, hipnosi, quiropràxia o osteopatia.
Els estudis de medicina basada en l'evidència donen més rellevància als resultats del Tractament de Reentrenament de l'Acufen (amb les sigles angleses de TRT – Tinnitus Retraitment Treatment-). Aquest tractament pretén aprendre a ignorar el soroll. Per canviar la percepció i habituació als acúfens s'aprofita la plasticitat neuronal del sistema límbic i autonòmic mitjançant una teràpia psicològica de reentrenament de l'exposició a l'acufen (teràpia psicològica). Aquesta teràpia convinada amb exercicis de relaxació i anti-estrés permeten eliminar l'ansietat que genera el fet que el pacient estigui concentrat en el soroll i que ho assocïi a la sensació mental de perill. Aquesta teràpia es realitza de forma conjunta amb l'ús d'un so emmascarador que ensordeix l'acufen propi. El soroll emmascarador ha de ser un soroll de banda ampla amb una freqüència propera a la de l'acufen propi, que disminueix l'activitat neuronal que aquest útlim produeix (teràpia sonora).
La durada del tractament és variable però sol ser de varis mesos.
Hi ha emmascaradors de diferents tipus de sons (blanc, rosa i vermell) naturals o oceànics, i ajustables per a Iphone i Android.
Consells per als pacients amb Acúfens
En primer lloc és important que el pacient entengui bé la naturalesa dels acúfens i el fet que no signifiquen estrictament que s'estigui quedant sord. Cal evitar l'ansietat i l'estrés, que estimulen el sistema auditiu especialment sensible en aquests pacients.
En aquest mateix sentit convé evitar els estimulants del sistema nerviós com el cafè, alcohol o tabac.
Es recomana dormir adequadament. És aconsellable dormir amb el cap en posició elevada per tal de reduir la congestió cervical. Si el soroll impedeix conciliar el sòn pot emmascarar-se amb so ambiental, basat principalment en sons de la naturalesa tals com les ones del mar, pluja, rius o ocells. Fins i tot hi ha coixins amb altaveus per aquesta finalitat.
Si el pacient ho percep adequat pot ser útil l'ús d'un emmascarador auditiu. Tanmateix, si hi ha una pèrdua auditiva associada és recomanable també l'ús dels audiòfons corresponents.
És important que els pacients evitin la sobrelesió del sistema auditiu i per tant que no s'exposin a sorolls intensos, que tractin de seguida qualsevol altre procés que pugui afectar al sistema auditiu (otitis, canvis de pressió,…) i que evitin las substàncies, farmacològiques o no, que puguin ser tòxiques per a l'audició (aspirina, aminoglucossídics, quinina, quinidina, diòxid de carboni,…).
Algunes persones troben benefici amb la participació en associacions de pacients afectats d'acúfens.